Nova espècie per a Catalunya: Oreneta cuabarrada

Gràcies a la tasca d'investigació periodístico-zoològica d'una col·laboradora desinteressada (gràcies Marta), hem conegut que la prestigiosa revista de l'Alt i Baix Penedès, Anoia i rodalia, LA FURA, en en el seu número 22 de 28 de Juliol 2005, plana 17 publica el que sense dubte es tracta d'un descobriment sense precedents en el camp zoològic.

La Fura, que recordem que és un mamífer carnívor parent del turó Putorius putorius, descriu la troballa en llocs concrets propers a Sant Sadurní d'Anoia, en concret a Monistrol d'Anoia i encara més concretament a l'edifici de les caves que reben el nom d'aquesta localitat de nius ocupats d' ORENETA CUABARRADA (vegeu retall de la notícia a sobre).

A hores d'ara desconeixem si es tracta d'una espècie endèmica del Penedès (provisionalment batejada com a Delichon fasciatus) o bé es tractaría d'un cas més d'hibridació, com els que es produeixen en els darrers anys al Delta de l'Ebre entre martinets blancs i dels esculls, produint ocells de característiques intermèdies. Sobta en tot cas que una revista zoològica com La Fura (vet aquí el seu nom) no hagi publicat aquest descobriment a d'altres llocs com Nature, Natura o ViladePiera.cat, revistes d'àmplia volada en la contrada. En tot cas encara és més sorprenent que essent com és una espècie distribuïda pel 90% de Catalunya (vegeu article) no se'n tinguin notícies recent i que només s'hagi detectat a llocs tan dispars com Girona, Barcelona i, atenció, Sant Cebrià de Vallalta, sense dubte un enclavament de l'àrea de distribució de l'espècie que perdura després de la darrera glaciació. Aquesta teoria es sustentaria per l'atavisme d'alguns dels seus pobladors com els de Jabalí bikers que apareixen enllaçats a la web de Sant Cebrià i que mostren caràcters gairebé prehistòrics com els d'aquesta foto.

Delichon c.f. fasciatus
Foto: © Ricard Gutiérrez. 28.12.2009

No ha estat però fins el darrer 28.12.2009 quan, en el decurs d'investigacions relatives al proper Atlas dels Ocells hivernants a Catalunya, hem topat amb un document únic que sense dubte és referit a Delichon fasciatus i que reproduïm aquí damunt . Amb un aspecte estructural d'hirundínid (cos rabassut, ales arrodonides i cua forcada), trobem trets del plomatge i morfologia que ens recorden a algun rapinyaire (com també deia l'article: “la tècnica de l’adaptació s’ha fet abans en rapinyaires, però no amb aquesta espècie”). Així la situació del carpó en aquest individu del gènere Delichon és situat al mantell, la cua és, efectivament barrada i el cap recorda algun rapinyaire mediterrani avesat a xocar amb molins de parcs eòlics. Vistes les similituds i la manca d'adaptació ens preguntem si podria tractar-se d'una especie estival a la que la presència de ventiladors d'aspa a les cases pogués afectar de la mateixa manera que aquell rapinyaire cuabarrat és afectat pels parcs eòlics. No s'ha pogut descartar però l'efecte de l'aire condicionat, particularment per aquesta dèria de niar a teulades. Amb la de penyasegats que hi ha per eixos móns de déu. I d'onze...

De tota manera és possible que el baix èxit reproductor de l'espècie tingui a veure amb l'hàbitat etílic detectat (crien a una cava). Ja ho deia el tècnic encarregat: 'els pares no reconeixen els seus fills, per això aquest mètode d’adopció va bé'. Òbviament amb tants vapors i flaire ni els pares reconeixen als fills, ni els fills als pares ni eventuals ornitòlegs reconeixen res perquè van directament de cara a la copa.

Fonts de Medi Natural (no és cap cognom de ningú, ens referim a fonts d'informació) es manifesten preocupades no fos un nou cas d'hibridació entre àguila cuabarrada i oreneta cuablanca ja que alguns trets del plomatge així ho manifesten, fet que trastocaria tots els plans de recuperació en curs. Amb el que costa treure endavant els informes i la paperassa...

Des d'aquest bloc seguirem investigant el futur d'aquesta creiem nova espècie que segurament els nostres amics de l'equip Tramuntana també veuran a la propera marató d'abril 2010 en la que se superarà el rècord interplanetari de Saturn de 292 espècies en 24 hores.

Serà fins aleshores.

La direcció tècnica RBSBT