Una crònica de dos dies amb un munt d'ocells interessants
Per Ricard Gutiérrez
Després d’una setmana on a Galicia estaven arribant bon nombre d’ocells neàrtics com ara
Tryngites subruficollis,
Pluvialis dominica o
Calidris melanotos; a Cantabria hi havia un
Phalaropus tricolor i s’anunciava una invasió de
Calcarius lapponicus, una sortida al delta de l’Ebre, on segur que hi havia un d’aquests territs rogencs i s’havien vist més rareses com ara cueretes citrines o territs pectorals era una bona idea. Feia massa temps que no veia cap territ rogenc (alguna cita del Llobregat a memorables curtes distàncies com recordàvem amb Rafa Armada el diumenge pel matí), i el fet que l’ocell que estava localitzat fos a lloc dijous permetia ser moderadament optimista sobre la possibilitat de veure’l.
Dissabte 11.9.2010 pel matí. Visca Catalunya. 8h. Després de veure (un sol) Charadrius morinellus i alguns centenars de Motacilla flava amb el telescopi ‘vell’ (m’he deixat l’altre a casa, grave fallo) apareix un limícola delicat, petit, brunenc, estilitzat i àgil: el territ rogenc. Caminant i picotejant per la gespa, prop d’altres espècies com corriols petits, l’ocell sembla que hagi viscut allà tota la vida. Primera observació d’ocell rar del cap de setmana. Avís als companys que hi ha per la zona i a voltar una mica més. Uns camps experimentals que ens recorda Cristian Jensen d’Audouin Birding que són prop d’Amposta produeixen diversos limícoles si bé cap d’escàs. Comença la sega de l’arròs però encara a aquesta hora no hi ha cap camp segat o fangejat dins l’itinerari traçat. Pausa. Tornarem per la tarda.
Per la tarda m’assabento que s’ha vist una cuereta citrina al lloc del Tryngites. Sant tornem-hi perquè a més uns col·legues volen venir demà i convé saber si hi és per la tarda. Sí que hi era. I perdius de mar, limícoles diversos, només alguna desena de cueretes grogues (el pas d’aquesta espècie és molt perceptible!) i un adult de daurada que resulta ser grossa (amb tanta daurada petita americana pel Cantàbric convé mirar-s’ho tot...).
De cop un sms i una trucada. Un Limicola falcinellus al Goleró! A l’altra punta del delta!. I el pont sobre el riu que s’inaugura dintre de 20 dies... Carretera, AP-7 i manta i arribem quan ja s’ha post el sol però a temps de veure’l gràcies als que estaven allà: Josep Tantull i Roser Solé, Mariano Cebolla, Rafa Armada, Roger Sanmartí i acompanyant. Dona temps de veure la immensa quantitat de territs presents (amb dos grossos) i un àguila pescadora lluny, com esperant el seu torn. Impressionant el bec i el disseny del cap del territ becadell. Ha valgut la pena la quilometrada. Segona raresa en un dia!.Els mosquits ens devoren i decidim de tornar cadascú al seu lloc per força major. Quedem que demà ens parlem si veiem alguna cosa... i bé que ens parlaríem...
De tornada no hi ha manera de veure’ns amb l’amic gallec Luis José Salaverri, que ens diu amb en Jordi Martí que han vist un mussol banyut i xot prop Eucaliptus. Per quan arribo a la zona ja és negra nit.
Diumenge 12.9 pel matí decideixo anar a provar sort per les salines de la Tancada i uns camps fangejats del Poble Nou. Al primer lloc la tercera raresa del finde: el conegut presumpte híbrid de martinet dels esculls i martinet blanc que, cosa rara (mai millor dit) es deixa fotografiar molt bé amb digiscoping, gairebé de forma increïble. Per la zona molt minuta, algunes Limosa, corriols, gambes... hi ha moviment. Uns minuts abans havíem trobat mort a la carretera d’un cop amb un cotxe un tallarol trencamates jove de l’any que va acabar tràgicament a la costa deltaica la seva dispersió postnupcial. Rar de veure en general, encara ho és més a la plana deltaica. Llàstima que fos així. Als camps en rostoll ja s’albira el que vindrà després: hi ha molt moviment de cueretes grogues! thunbergi, flava, joves de diverses formes i colors... de moment cap citreola però. Si bé uns grupets de capons reials amenitzaven el panorama i donaven color als grups de bernats i martinets amb xivites, valones i becadells pel mig. Els gavians foscos ja voltaven per la zona amb els seus parents argentats i gavines rialleres a dojo. Algun passeriforme en vol ràpid salta del canyissar a l’arròs sense temps de veure gairebé res. És temporada de pas de Locustella. Ves a saber què era. I qualsevol s’acosta al Myoporum de la platja després de la temporada de banys quan allò és el lavabo dels kitesurfers de la zona... Nou sms del Gerard Dalmau que ve al delta. Quedem a la zona del Tryngites.
En Rafa Armada s’ha folrat fent fotos dels dos corriols pit-roig que hi havia. Amb el seu increïble equip fotogràfic ha aconseguit unes imatges que res tenen a veure amb les que pobrement il·lustren aquest escrit. Ha vist, veiem, el corriol pit-roig i també comentem la presència de dos o tres territs de Temminck. Bones observacions en general. En arribar els Dalmau (en Francesc ve amb el seu fill Gerard) ens comenten l’intent fallit de Tryngites del dia anterior al Llobregat. L’observació de l’exemplar de l’Ebre fa canviar de tema la conversa. Bimbo per ells. Estem una estona per allà i en recordar la necessitat d’anar a veure la familia marxo, com abans per la mateixa raó havia fet en Rafa. Quatre terreroles comunes (que em sorprenen) es deixen veure a curta distància. Els dos corriols pitrojos i la daurada també. I de cop, a ull nu, a un marge del camp, ja marxant,... un territ pectoral juvenil!. Fotos d’emergència i trucades. Arriben Josep i Roger amb Lea, una voluntària de Riet Vell, que també el veuen. Tres dies la zona prospectada a fons i ningú l’havia vist. Un jove també s’havia vist a certa distància el dia 3 però d’això ja fa nou dies i amb la migració que hi ha.... Quarta raresa del cap de setmana. I a sobre dos àguiles calçades fase fosca i fase clara ben visibles a la zona. Fantàstic. En Josep i la Roser ens diuen que han trobat una cuereta citrina a prop Amposta, a un camp recent segat i fangejat que ahir no hi era. Massa temptació. Trucada a la familia i cap allà.
Unes quantes cueretes, bastants capons, limícoles de diversa mena i un munt d’ardeides. Un espectacle. Cada dia durant la sega canviarà el paisatge està vist. I ara mateix el que hi hagi pocs camps inundats i fangejats fa que siguin un magnet molt cobejat per a migrants necessitats de reposar-hi forces. Però no hi és la cuereta. Segona trucada a la familia. Ja vinc!. Haviem d’anar a la platja i ells ja fa estona que hi són... I apreta el sol. Arribem a la platja, saludo a la familia de lluny i sona el mòbil. Argh! En Gerard. Acaba de veure una citreola al lloc del Tryngites. Té la cara groga. Deu ser un adult. Explicacions, excuses, nervis. Teletransporto la familia més a prop del lloc i dic que vinc de seguida. M’acompanya el nostre Gerard. Algun martinet ros, xivites, xivitones, arpelles ... i arribem al lloc. Primer ocell que veiem: corriol petit. Segon ocell: cuereta citrina!. Però és un 1w! Una altra i van tres en un dia!. Quarta raresa del matí! Fotos ràpides amb l’ajut del Gerard que ‘carrega la munició’ i l’ocell que va i vé d’arrossars on s’atura damunt les espigues ja daurades. Fantàstiques observacions, també del meu fill de 12 anys que aprofita també per fer fotos de xivitones i corriols. I en portem cinc rareses en dos dies. No són les 10 que vam veure a Galícia en un memorable cap de setmana neàrtic, però s’hi acosta. I amb nota. Nous sms, trucades i avís al cotxe que se’ns creua per un camí de terra amb en Marc Gàlvez i en José Guerra, que també veurien el Tryngites. Durant el dinar torna a trucar Gerard Dalmau per dir-nos que havien vist el Limicola falcinellus altre cop. I en Marc més tard ens diu que tenen un video i tot.
Un cap de setmana per recordar, on l’observació afegida de dos escuraflascons de bec fi a la Banya només fa que donar-li voltes al cap de totes les espècies que deuen estar migrant aquests dies per la zona i per la costa catalana i pensar en les sorpreses ens esperaran per altres futures visites. El bescanvi d’informació entre tota la gent present ha ajudat també. Tant de bo sigui sempre així. Haurem de tornar aviat per seguir-ne gaudint. Paga la pena.
Resumen.Crónica del fin de semana del 11-12.9.2010 en el delta de l'Ebre, Tarragona. Se resumen las sensaciones y observaciones personales de cinco especies de rarezas en dos dias, cuatro de ellas el domingo 12.9 por la mañana y dos encontradas por el autor. Se trata de una concentración inusual de rarezas de las que a parte de las fotografiadas hubieron dos lavanderas cetrinas más y dos falaropos picofinos.Abstract. Weekend 11-12.9.2010 chronicle at Ebro delta, Catalonia. The sensations and most important observations including five national rarities in both days, four of which on Sunday 12.9 being two personal findings. This is a notable concentration of sightings of which besides the above birds there were two more Citrine Wagtails and two Red-necked Phalaropes.
Impressionant. Revisant les nostres dades de 2010 per tal de preparar la cursa 2011 ens hem adonat: ens vam deixar d'apuntar al llistat oficial una espècie: el 
